Etiquetes

Avui parlaré dels reptes cooperatius a les classes d’Educació Física, i no només en parlaré si no que explicaré la meva experiència i els resultats obtinguts. Durant el Màster he hagut de fer unes pràctiques, i aquestes les he aprofitat per poder portar a la pràctica part del meu treball Final de Màster que tracta sobre els beneficis que pot aportar als alumnes aprendre a cooperar i competir de manera positiva en les classes d’Educació Física (és a dir respectant els membres del mateix equip i als rivals, acceptant la victòria i la derrota, ajudant-se entre ells,etc). Actualment hi ha models que defensen només la cooperació i altres que defensen només la competició perquè la vida és competitiva, el meu objectiu és aprofitar els beneficis dels dos models. Avui explicaré per això els beneficis dels reptes cooperatius. 

Doncs avui explicaré dues sessions que vaig fer amb dos grups d’alumnes de 5è de primària. En aquestes dues sessions el meu objectiu era que milloressin en les seves actituds de cooperació. La meva proposta va ser crear en cadascuna de les sessions 12 espais amb reptes cooperatius diferents (6 en cada sessió). En cadascun dels reptes hi havia un full que explicava en què consistia el repte i un altre que recordava els rols que havien d’assumir (els rols permeten que cada alumne sigui responsable d’una tasca i afavoreix que puguin cooperar, arribant a acords, escoltant-se, etc). De manera autònoma doncs s’organitzaven per tal de superar el repte i quan saben com superar-lo m’han d’avisar perquè pugui donar o no per superat el repte. 

La importància dels reptes cooperatius és que es necessita la plena participació de tots els alumnes. En l’aprenentatge cooperatiu o tots guanyen perquè han cooperat o tots perden perquè una o vàries persones no han participat de manera adequada. De manera que aquesta estructura fomenta la plena participació (ja que sense ella no s’arriba a l’èxit o la victòria) i fomenta que s’animin entre ells, i s’ajudin per tal d’aconseguir l’objectiu i superar el repte. 

Aprendre a cooperar no és fàcil, per això vaig decidir començar en petits grups, en una classe de 25 alumnes, vaig fer 5 grups de 5 persones. 

Els resultats van ser molt positius, millor del que m’esperava i tot, ja que era la primera vegada que treballaven de forma cooperativa. La gran majoria de grups van cooperar i van ser capaços d’arribar a acords de forma molt positiva. Altres grups també van cooperar i superar els reptes però si es veritat que els costava una mica més posar-se d’acord. Un dels aspectes més positius que he observat és que el repte els motiva, volen superar-lo i aquest desig per superar el repte permet que s’esforcin per poder posar-se d’acord i ajudar-se entre ells, ja que saben que si no és així no el superaran.

Els reptes cooperatius són claus per fomentar:

  •  El respecte i l’empatia envers els companys (s’han d’ajudar, han d’arribar a acords).
  •  La responsabilitat individual (de complir bé el rol) i col·lectiva (assegurant-se que tothom participa de forma adequada).
  •  El pensament, ja que per superar els reptes és necessari pensar la millor estratègia.
  •  La cohesió i bon clima de treball dins del grup classe.
  • Permet veure als companys com aliats, no com enemics contra els quals he de competir de forma negativa.
  •  Sentiments positius envers un mateix i els altres, que possibiliten una bona autoestima i autoconcepte.
  •  El desenvolupament de les Habilitats Motrius Bàsiques.

Per aquets motius considero tant important ensenyar a cooperar. A més cooperar ens permet arribar més lluny, entre les idees de tots podem trobar solucions més adequades. 

Desprès d’haver llegit força sobre l’aprenentatge cooperatiu cal saber dues coses molt importants:

-En primer lloc cooperar no és el mateix que col·laborar. Cooperar implica que tots tenen un mateix objectiu a assolir, és fa estrictament necessària la plena participació de tots i l’èxit o el fracàs és sempre conjunt. En canvi col·laborar no implica aquesta plena participació de tots els alumnes ni un mateix sentiment  d’èxit conjunt. 

-En segon lloc per començar a ensenyar als alumnes a cooperar, és imprescindible crear una sèrie de rols que ells mateixos han de complir. Aquets rols asseguren no només que l’equip funcioni, si no també que cada persona sigui responsable d’alguna tasca, així es genera la interdependència positiva. Jo vaig triar aquets rols: un líder, dos animador, un jutge, i un moderador (els rols han de canviar a cada repte nou). 

Al blog de l’escola del Parc es pot veure la intervenció!

http://blocs.xtec.cat/cosenmoviment/2014/06/11/els-reptes-cooperatius-i-la-competitivitat-positiva-a-les-classes-deducacio-fisica/

Imatge

Advertisements