Etiquetes

Avui vull parlar de la importància del joc pel seu potencial envers la sociabilització i la inclusió social. I es que el  joc sempre s’ha considerat de “nens” i a vegades pot ser no se li ha donat la importància  que realment pot tenir a nivell educatiu, tant en l’àmbit escolar com en d’altres. Desprès d’una experiència curta però intensa he pogut observar com el joc és un element clau per la sociabilització i inclusió de totes les persones.

Començaré parlant d’una experiència molt recent, que vaig viure ahir concretament i que va resultar molt significativa per mi. En una de les classes del Màster d’Activitat Motriu que estic realitzant, vam “realitzar” una sessió d’Educació Física al Centre Penitenciari de la Model de Barcelona, concretament al mòdul de psiquiatria. Es tracta de persones doncs que estan privades de llibertat i que tenen un trastorn mental, i aquets motius incideixen en esdevenir un col·lectiu molt lligat a l’exclusió social.

He escrit entre cometes “realitzat”, perquè realment van ser els interns els que van dinamitzar la sessió. Això va ser possible perquè hi ha un projecte al darrere: les jornades socioesportives que es fan des del 1993 i que són encapçalades per la Dra. i professora d’E.F. Merche Rios.  I on voluntaris de la UB, un cop a la setmana, fan classes d’Educació Física amb ells, amb l’objectiu d’esdevenir un espai educatiu, terapèutic i d’oci.

A través de jocs que impliquen activitat motriu i gràcies també a la seva implicació i gratitud pel que fa a la nostra visita. Els jocs van esdevenir una eina de socialització i en seguida es va crear un clima de confiança. Durant el joc tots érem iguals, i no sentíem en aquell moment cap mena de perjudici o desconfiança. El joc ens va permetre doncs interaccionar, i cada cop parlar d’altres coses alienes al joc. Un cop finalitzats els jocs vam comentar la sessió com s’havien sentit ells i nosaltres, i valoraven molt positivament el joc com a eina de socialització, tot defugint de ser un recurs “infantilitzat”.

Aprofitant aquesta entrada actualitzaré avui dia 12/3/2014 sobre l’experiència al centre penitenciari de Quatre Camins. Ha resultat una experiència diferent, ja que en aquest cas es tractava de persones que no patien cap trastorn mental, ni deficiència cognitiva, i es mostraven molt més actius.  Ajuntar el joc amb persones adultes i “presses de llibertat”a mi m’hauria semblat fa uns dies impossible d’imaginar, per dos causes perquè jo relacionava el joc en una etapa més primerenca de la vida, i perquè pensava que no els agradaría per aquest mateix fet. Però desprès d’haver viscut experiencies en relació a l’Educació Física a través del joc i de l’esport, són els mateixos pressos que demanaven que preferien fer jocs que esports, perquè ells mateixos se’n havien adonat del seu potencial sociabilitzador i que afavoreix la creació de vincles afectius positius.

També en aquesta ocasió doncs el joc ha estat clau per la sociabilització, i  trenca tots els perjudicis, almenys és que el a mi m’ha passat i he sentit. En els últims jocs haviem d’estar de dos en dos lligats pels peus, i per tant ens haviem de posar d’acord per caminar i no caure, i hi havia força proximitat, que podria semblar incòmode, però a través del joc acabaves veient aquella persona com algu de confiança (10 segons desprès).

Aquestes experiències m’han fet pensar sobre el potencial educatiu que té l’Educació Física en tots els àmbits.

mur4

Advertisements