Avui estreno blog amb l’objectiu de poder anar reflexionant sobre l’Educació (centrant-m’he sobretot en l‘Educació Física i l’Educació Infantil, que són les que sento més properes, tant per interès com per formació).

Vull estrenar el meu blog amb un vídeo que m’ha agradat molt trobar. Es tracta d’un vídeo d’uns nens i nenes que juguen a futbol com a activitat extraescolar. En el vídeo es pot veure com la manera de viure l’esport és totalment diferent a la concepció que s’acostuma a tenir en la nostra societat. És un esport on per sobre de tot hi predominen els valors i l’oci. Deixant en segon terme la competició com a objectiu principal. Això s’aconsegueix gràcies al model que exerceix l’entrenador i les famílies d’aquets nens, que també apareixen al vídeo. I es que com diu José Antonio Marina: “Para educar se necessita a toda la tribu.”

Aquest vídeo em fa reflexionar en la concepció de l’esport extraescolar, i també de l’Educació Física (encara que les hem d’entendre com dues vessants diferents), en d’altres publicacions en parlaré.

Aquest enfocament de la concepció de l’esport extraescolar posa èmfasi a l’educació i a l’oci com a objectius principals, ja que prioritza un model de persona respectuosa, que coopera amb els companys de l’equip, i s’esforça per aconseguir fer un bon partit (i si es possible guanyar). No es tracta de no ser competitiu, a totes les persones els agrada guanyar perquè, com va demostrar el doctor Timothy Vickery, neurològicament quan guanyem el nostre cervell descarrega una sèrie de substàncies: la dopamina (neurotransmissor fonamental de les sensacions de plaer) que arribant al nucli accumbens ens fa sentir benestar. (C.Logatt, 2010). Per aquest motiu sentim benestar i plaer al guanyar. Llavors no es tracta de no voler guanyar, sinó de voler guanyar però que aquest no sigui l’objectiu més important. Si només valorem el fet de guanyar l’esport extraescolar perd la seva essència i el seu sentit, segons el meu punt de vista. De manera que considero positiva aquesta “competició sana” en la qual els components de l’equip s’esforcen en el partit. S’esforcen i lluiten per tots, no només per aconseguir un mèrit propi, sinó per guanyar tots junts de forma cooperativa, i trasmeten uns valors de respecte, empatia, esforç, il•lusió… Oferint una mirada diferent en la manera de fer i en la manera d’entendre l’esport, constituint un nou paradigme.

 

Advertisements