AMB LES MATEMÀTIQUES I LES CIÈNCIES DESCOBRIM EL MÓN

Avui us ensenyo una proposta que es pot fer al 2n cicle d’Infantil. És una proposta de projecte que em van ensenyar a Blanquerna quan feia el Grau d’Educació Infantil.

En aquesta proposta s’interrelacionen les matemàtiques i les ciències naturals i els infants s’aproximen al mètode científic. Interrelacionant les matemàtiques i les naturals es du a terme un aprenentatge globalitzat propi de l’etapa d’infantil. Però que podria aplicar-se també en d’altres etapes educatives, ja que el mètode globalitzat permet que els alumnes realitzin aprenentatges funcionals i significatius. Dit en altres paraules al tractar-se d’un aprenentatge que poden relacionar amb els seus coneixements previs i amb la vida quotidiana, els permet comprendre millor i l’aprenentatge és més durador. Com diu Ausbel, això es produeix perquè al tenir aquestes idees prèvies relacionen el que van aprenent amb el que ja sabien anteriorment, de manera que els seus esquemes de coneixement es van desenvolupant gràcies a les relacions establertes entre idees prèvies i noves.

L’eix de la proposta són els gira-sols, es podria fer però amb qualsevol contingut, el més important és que el tema motivi als infants i el millor seria que ells escollissin el tema sobre el qual volen investigar.

A continuació exposo el procés a seguir:

1) Dibuixar el gira-sol per dins i per fora (exploració dels coneixements previs)

Aquesta activitat implica pensar i posar a la pràctica tots els seus coneixements i experiències prèvies, és a dir han d’aplicar tots els seus sabers per poder representar com creuen que són els gira-sols (per dins i per fora). Aquesta activitat requereix doncs un esforç cognitiu i l’aplicació del primer pas matemàtic la representació.

Serveix a la mestra per saber quins són els seus coneixements previs, al saber d’on partim ella pot ajustar-se a les necessitats del grup i sap quins són aquells coneixements que cal reforçar i que seran nous pels infants. I als alumnes per comprendre el seu procés d’aprenentatge, comparant el que creien en un inici i el que creuen al final, tot adonant-se de com ha evolucionat el seu aprenentatge.

El següent pas seria:

2) Elaborar un seguit de preguntes. Què volem saber dels gira-sols?

La formulació de preguntes i curiositats permet que tots els nens es sentin compromesos i s’impliquin en el projecte, perquè tots ells tenen un interès innat per comprendre el món. I allò que els preocupa a ells són problemàtiques sorgides de la vida real. En aquest cas ells volen conèixer i entendre millor com són els gira-sols, partim doncs d’una problemàtica de l’àmbit natural que parteix d’un problema real i que els infants estan encoratjats per resoldre.

3) Plantem gira-sols dins i fora de la classe

Desprès d’un procés de discussió suposem que han acabat discutint si plantar-los fora o dins, i han acabat volent comprovar les dues opcions.

Així se’n adonen que no tots han crescut de la mateixa manera. Aquest fet els ha portat a reflexionar sobre què ha passat i ha començar a elaborar una sèrie de hipòtesis; apropant-se llavors al mètode científic. Es important que aquestes s’apuntin per poder-les recordar i veure quines es compleixen i quines no. I percebre l’error com a part de l’aprenentatge que ens ajuda a reflexionar i avançar.

4) Mesurem els gira-sols

Al mesurar els gira-sols de manera sistemàtica els nens se’n adonen que els gira-sols han crescut, per tant vivencien una de les qualitats dels ésser vius: tots creixen; en aquest moment ho relacionen amb els gira-sols, potser encara no saben que és un fenomen que podem aplicar a tots els ésser vius però ja ho descobriran)

A nivell matemàtic desenvolupen una sèrie d’estratègies per poder usar instruments de mesura (que poden ser convencionals, com el metre, un regle, o no convencionals) de manera que mitjançant instruments i l’aplicació d’estratègies matemàtiques poden comprendre quin gruix i quina alçada tenen els gira-sols. D’aquesta manera es familiaritzen amb la mesura perquè té sentit, mesurar serveix per comparar i entendre com és una cosa, en aquest cas els gira-sols. La mesura a més però va lligada als números, d’aquesta manera estableixen connexions entre la mesura i els números, els números ens poden explicar quan mesura un objecte, en aquest cas mesuren la longitud i es familiaritzen doncs amb una de les propietats de la mesura. Com podem veure en aquest projecte les matemàtiques sempre van lligades a la comprensió, ajuden als infants a comprendre el món que els envolta i per això resulten significatives per a ells.

5) Recerca

Els infants de forma conjunta poden anar buscant la informació (llibres, internet) per anar responent a les preguntes plantejades, i descobrir si allò que pensaven és cert o no (comparant hipòtesis inicials i descobriments nous). Aquest procés comporta buscar, seleccionar, recollir i organitzar la informació. Suposa un dels grans reptes de l’educació en l’actualitat, ja que disposem de molta informació, però necessitem saber seleccionar quina és correcta i poder-la organitzar en cada cas.
De forma conjunta doncs, els nens arribaran al coneixement.

El processos 4 i 5 es duen a terme simultàniament, anem buscant informació partint de les hipòtesis i de les preguntes què han sorgit (aquestes preguntes seran funcionals, perquè els nens tenen la necessitat de conèixer el món, i es qüestionen allò més essencial).

6) Representació final

Amb la representació final, (dibuixant la planta per dins i per fora), tant la mestra com els alumnes poden veure reflectit com ha evolucionat el seu aprenentatge.

Ara ve la gran pregunta:

DE QUÈ SERVEIX TOT AIXÒ?

-Els infants fan ús de les matemàtiques per comprendre el món, d’aquesta manera no les veuen com un fet aïllat, sinó com una eina que els ajuda a comprendre. En aquest cas es treballa de forma globalitzada les matemàtiques i les ciències naturals, i sobretot es fomenta un clima de respecte i confiança entre els nens del grup, tot formant una comunitat d’aprenentatge que avança i s’ajuda conjuntament per arribar a un mateix objectiu comprendre una mica millor el món en el qual vivim.

-S’han familiaritzat amb les matemàtiques, concretament en: les propietats de mesura (gràcies a la connexió que s’estableix entre el número i l’atribució d’una propietat (llargada, amplada)); amb els intruments de mesura, amb les estratègies matemàtiques i amb la resolució de problemes (fomentant el raonament).

-S’han familiaritzat amb les ciències naturals aprenent: com són les plantes per dins i per fora?, què necessiten per viure?, el cicle de la vida (neixen, créixen, es reprodueixen i moren). Poden sorgir molts més aprenentatges aquests són un exemple, dependrà dels interessos dels nens.

-Han seguit un procés de búsqueda, selecció i organització de la informació.

-Es senten motivats i segurs, de forma conjunta han ressolt una problemàtica que els interessava saber.

-Es desenvolupen valors de cooperació i democràtics, aprenent els uns dels altres, arribant a acords de manera conjunta, per tant existeix la necessitat de saber dialogar, respectar, valorar als companys.

-Els infants amb vivències similars a l’explicada després podran aplicar-les a la vida real, i estaran acostumats a pensar i buscar solucions enfront els problemes, fomentant així l’iniciativa i l’autonomia. Suposa l’aprenentatge de capacitats que a primària es converteixen en competències.

Aquesta proposta contribueix als 4 eixos de l’educació que marca la UNESCO (Delors J. L’educació quin gran tresor. UNESCO):

  • Aprendre a ser: tenir iniciativa que el permeti avançar cap a l’autonomia personal (l’autonomia personal és l’objectiu clau de l’educació, suposa poder esdevenir en el futur una persona que es val per sí mateixa)
  • Aprendre a fer: pensar, raonar, dialogar amb els companys, saber buscar i seleccionar la informació… tot de processos per poder aprendre.
  • Aprendre a conèixer: entendre fenòmens que els permetin comprendre el món (en aquest cas a través de les matemàtiques i les ciències descobreixen i entenen millor el medi natural).
  • Aprendre a conviure:  ser conscient de les pròpies idees i les dels altres, tot aprenent a dialogar, i respectar les diverses opinions. Promovent el diàleg com a eina democràtica per a prendre decisions conjuntes.

QUIN ÉS EL PAPER DE LA MESTRA?

Tot això poden fer-ho ells, quin és el paper de la mestra llavors? Doncs el paper és guiar l’aprenentatge, saber crear aquestes situacions, motivar, confiar amb ells, trasmetre uns valors, fer que es sentin acollits i puguin desenvolupar-se sense por a equivocar-se, comprendre quins processos d’aprenentage segueixen per poder anar millorant la seva tasca, fomentar la igualtat d’oportunitats.

AGRAÏMENTS

M’agradaria donar les gràcies a molts dels mestres que he tingut a Blanquerna, en especial al Carlos Gallego per fer-nos veure les matemàtiques des d’aquesta perspectiva!!!!!!!

465-4-large

Anuncis