Aprender a vivir, J. A. Marina

Avui he decidit tornar a actualitzar el blog després de tant de temps! En part em resulta “positiu” ja que aquest any tinc moltes coses a fer (estudiar en un any el Grau de Primària, treballar de cangur, monitora de repàs, entrenadora de futbol en dos equips, intentar estudiar anglès, jugar a bàsquet, i també tenir temps lliure).

Aprofitaré per recomanar un llibre que planteja una sèrie de idees que m’han semblat força interessants. És el llibre: Aprender a vivir, de José Antonio Marina, considerat un referent en el món de l’educació.

Doncs bé el que aquest autor defensa és la necessitat que des de l’escola s’intenti ensenyar per a la vida. Però què és ensenyar per a la vida? Es tracta de potenciar que els nostres alumnes puguin tenir recursos personals que els ajudin a assolir l’èxit a la vida, entenent l’èxit com arribar a ser una persona feliç i digne. Quan parlem de recursos personals fem referència a característiques personals que ens ajudaran a tirar endavant, que aconsegueixin ser persones que no es rendeixen a la primera de canvi, positives, il·lusionades per fer allò que els agrada, capaces de conviure amb els altres i ser bones persones. Ell parla de personalitats intel·ligents, i es desmarca del concepte antic d’intel·ligència basat en els tests d’intel·ligència. Marina parla del concepte d’intel·ligència pràctica, com aquella que ens permet prendre decisions encertades a la vida per tal d’aconseguir la felicitat personal. Ell ho explica de la següent manera: cada persona és única i irrepetible i neix amb una sèrie de cartes, però no aconseguirem l’èxit a la vida només per tenir unes bones cartes (o una bona genètica) serà més important saber jugar bé amb aquestes cartes per assolir l’èxit.

En definitiva Marina defensa que des de l’escola s’eduqui als alumnes per a que puguin tenir personalitats intel·ligents. És molt important tenir una sèrie de coneixements, però també serà important saber-los utilitzar i desenvolupar destreses, habilitats i actituds positives que ens ajudin a tirar endavant. Poder esdevenir una persona competent, saber elegir, sent capaç de resoldre els problemes quotidians i saber dirigir la vida de tal manera que ens permeti aconseguir els nostres objectius i ser feliços amb nosaltres mateixos i amb els altres.

No sabem com serà el món el dia de demà però si sabem que hauràn de prendre decisions i educar per fomentar personalitats intel·ligents significa educar per potenciar l’èxit personal de cadascun d’ells, per poder construir el seu projecte de vida personal!

salt-al-taj

Anuncis

Els reptes cooperatius tot un èxit en les classes d’Educació Física

Etiquetes

Avui parlaré dels reptes cooperatius a les classes d’Educació Física, i no només en parlaré si no que explicaré la meva experiència i els resultats obtinguts. Durant el Màster he hagut de fer unes pràctiques, i aquestes les he aprofitat per poder portar a la pràctica part del meu treball Final de Màster que tracta sobre els beneficis que pot aportar als alumnes aprendre a cooperar i competir de manera positiva en les classes d’Educació Física (és a dir respectant els membres del mateix equip i als rivals, acceptant la victòria i la derrota, ajudant-se entre ells,etc). Actualment hi ha models que defensen només la cooperació i altres que defensen només la competició perquè la vida és competitiva, el meu objectiu és aprofitar els beneficis dels dos models. Avui explicaré per això els beneficis dels reptes cooperatius. 

Doncs avui explicaré dues sessions que vaig fer amb dos grups d’alumnes de 5è de primària. En aquestes dues sessions el meu objectiu era que milloressin en les seves actituds de cooperació. La meva proposta va ser crear en cadascuna de les sessions 12 espais amb reptes cooperatius diferents (6 en cada sessió). En cadascun dels reptes hi havia un full que explicava en què consistia el repte i un altre que recordava els rols que havien d’assumir (els rols permeten que cada alumne sigui responsable d’una tasca i afavoreix que puguin cooperar, arribant a acords, escoltant-se, etc). De manera autònoma doncs s’organitzaven per tal de superar el repte i quan saben com superar-lo m’han d’avisar perquè pugui donar o no per superat el repte. 

La importància dels reptes cooperatius és que es necessita la plena participació de tots els alumnes. En l’aprenentatge cooperatiu o tots guanyen perquè han cooperat o tots perden perquè una o vàries persones no han participat de manera adequada. De manera que aquesta estructura fomenta la plena participació (ja que sense ella no s’arriba a l’èxit o la victòria) i fomenta que s’animin entre ells, i s’ajudin per tal d’aconseguir l’objectiu i superar el repte. 

Aprendre a cooperar no és fàcil, per això vaig decidir començar en petits grups, en una classe de 25 alumnes, vaig fer 5 grups de 5 persones. 

Els resultats van ser molt positius, millor del que m’esperava i tot, ja que era la primera vegada que treballaven de forma cooperativa. La gran majoria de grups van cooperar i van ser capaços d’arribar a acords de forma molt positiva. Altres grups també van cooperar i superar els reptes però si es veritat que els costava una mica més posar-se d’acord. Un dels aspectes més positius que he observat és que el repte els motiva, volen superar-lo i aquest desig per superar el repte permet que s’esforcin per poder posar-se d’acord i ajudar-se entre ells, ja que saben que si no és així no el superaran.

Els reptes cooperatius són claus per fomentar:

  •  El respecte i l’empatia envers els companys (s’han d’ajudar, han d’arribar a acords).
  •  La responsabilitat individual (de complir bé el rol) i col·lectiva (assegurant-se que tothom participa de forma adequada).
  •  El pensament, ja que per superar els reptes és necessari pensar la millor estratègia.
  •  La cohesió i bon clima de treball dins del grup classe.
  • Permet veure als companys com aliats, no com enemics contra els quals he de competir de forma negativa.
  •  Sentiments positius envers un mateix i els altres, que possibiliten una bona autoestima i autoconcepte.
  •  El desenvolupament de les Habilitats Motrius Bàsiques.

Per aquets motius considero tant important ensenyar a cooperar. A més cooperar ens permet arribar més lluny, entre les idees de tots podem trobar solucions més adequades. 

Desprès d’haver llegit força sobre l’aprenentatge cooperatiu cal saber dues coses molt importants:

-En primer lloc cooperar no és el mateix que col·laborar. Cooperar implica que tots tenen un mateix objectiu a assolir, és fa estrictament necessària la plena participació de tots i l’èxit o el fracàs és sempre conjunt. En canvi col·laborar no implica aquesta plena participació de tots els alumnes ni un mateix sentiment  d’èxit conjunt. 

-En segon lloc per començar a ensenyar als alumnes a cooperar, és imprescindible crear una sèrie de rols que ells mateixos han de complir. Aquets rols asseguren no només que l’equip funcioni, si no també que cada persona sigui responsable d’alguna tasca, així es genera la interdependència positiva. Jo vaig triar aquets rols: un líder, dos animador, un jutge, i un moderador (els rols han de canviar a cada repte nou). 

Al blog de l’escola del Parc es pot veure la intervenció!

http://blocs.xtec.cat/cosenmoviment/2014/06/11/els-reptes-cooperatius-i-la-competitivitat-positiva-a-les-classes-deducacio-fisica/

Imatge

Experiències en dos Centres Penitenciaris: el joc i la inclusió

Etiquetes

Avui vull parlar de la importància del joc pel seu potencial envers la sociabilització i la inclusió social. I es que el  joc sempre s’ha considerat de “nens” i a vegades pot ser no se li ha donat la importància  que realment pot tenir a nivell educatiu, tant en l’àmbit escolar com en d’altres. Desprès d’una experiència curta però intensa he pogut observar com el joc és un element clau per la sociabilització i inclusió de totes les persones.

Començaré parlant d’una experiència molt recent, que vaig viure ahir concretament i que va resultar molt significativa per mi. En una de les classes del Màster d’Activitat Motriu que estic realitzant, vam “realitzar” una sessió d’Educació Física al Centre Penitenciari de la Model de Barcelona, concretament al mòdul de psiquiatria. Es tracta de persones doncs que estan privades de llibertat i que tenen un trastorn mental, i aquets motius incideixen en esdevenir un col·lectiu molt lligat a l’exclusió social.

He escrit entre cometes “realitzat”, perquè realment van ser els interns els que van dinamitzar la sessió. Això va ser possible perquè hi ha un projecte al darrere: les jornades socioesportives que es fan des del 1993 i que són encapçalades per la Dra. i professora d’E.F. Merche Rios.  I on voluntaris de la UB, un cop a la setmana, fan classes d’Educació Física amb ells, amb l’objectiu d’esdevenir un espai educatiu, terapèutic i d’oci.

A través de jocs que impliquen activitat motriu i gràcies també a la seva implicació i gratitud pel que fa a la nostra visita. Els jocs van esdevenir una eina de socialització i en seguida es va crear un clima de confiança. Durant el joc tots érem iguals, i no sentíem en aquell moment cap mena de perjudici o desconfiança. El joc ens va permetre doncs interaccionar, i cada cop parlar d’altres coses alienes al joc. Un cop finalitzats els jocs vam comentar la sessió com s’havien sentit ells i nosaltres, i valoraven molt positivament el joc com a eina de socialització, tot defugint de ser un recurs “infantilitzat”.

Aprofitant aquesta entrada actualitzaré avui dia 12/3/2014 sobre l’experiència al centre penitenciari de Quatre Camins. Ha resultat una experiència diferent, ja que en aquest cas es tractava de persones que no patien cap trastorn mental, ni deficiència cognitiva, i es mostraven molt més actius.  Ajuntar el joc amb persones adultes i “presses de llibertat”a mi m’hauria semblat fa uns dies impossible d’imaginar, per dos causes perquè jo relacionava el joc en una etapa més primerenca de la vida, i perquè pensava que no els agradaría per aquest mateix fet. Però desprès d’haver viscut experiencies en relació a l’Educació Física a través del joc i de l’esport, són els mateixos pressos que demanaven que preferien fer jocs que esports, perquè ells mateixos se’n havien adonat del seu potencial sociabilitzador i que afavoreix la creació de vincles afectius positius.

També en aquesta ocasió doncs el joc ha estat clau per la sociabilització, i  trenca tots els perjudicis, almenys és que el a mi m’ha passat i he sentit. En els últims jocs haviem d’estar de dos en dos lligats pels peus, i per tant ens haviem de posar d’acord per caminar i no caure, i hi havia força proximitat, que podria semblar incòmode, però a través del joc acabaves veient aquella persona com algu de confiança (10 segons desprès).

Aquestes experiències m’han fet pensar sobre el potencial educatiu que té l’Educació Física en tots els àmbits.

mur4

Juga verd play

Etiquetes

Juga verd play és una iniciativa que s’aplicarà al Baix Llobregat i que promou els valors en l’esport extraescolar. Es pretén aplicar fins als 12 anys d’edat, trobo que és una iniciativa genial, i que pot produir a la llarga un canvi important en les prioritats de l’esport extraescolar. S’ortorgen diferents punts en funció del comportament dels jugadors, de la grada, etc. De manera que no sempre guanya qui més punts fa, sino qui millor s’ha comportat.  Fomenta doncs el paradigme del qual parlava en la primera entrada del blog, on es potencien els valors i l’oci enves de l’obsessió per guanyar a qualsevol preu. En aquest cas doncs el fi no justifica els mitjans.

En el següent video s’explica de forma molt clara tot el funcionament:

Voluntariat a la India

Avui compartiré una d’aquelles experiències més increïbles que he viscut, que va ser el voluntariat a la India en dos centres de la Fundació de Mare Teresa de Calcuta. És una de les experiències que et canvien la vida, i t’ajuden a valorar encara més la importància del que tens (del que no és material i del que sí ho és però resulta bàsic per viure: menjar, aigua, un lloc per dormir).

Aquest text el vaig escriure poc desprès de tornar:

Parlaré de la primera vegada que vaig creuar les portes de Daya Dan, el centre on acollien nens amb discapacitats i malformacions, la majoria d’elles força greus. La veritat és que hem va impressionar bastant, diria que per un moment se’m va aturar el món. Sobretot desprès de veure aquells nens que estaven en estat vegetatiu, que l’únic que podien fer era moure els ulls i el cap, i que havien viscut com les seves respectives famílies els havien abandonat.
El primer dia hem va costar suportat aquests pensaments i veure com algun d’ells de tant en tant, plorava desconsoladament. A més a primera vista resultava difícil consolar-los: amb sembla que no parla, crec que no entén el que dic, i si per casualitat m’entengués el meu anglès és nefast!

Però desprès, afortunadament, aquesta sensació va anar canviant, poc a poc hem vaig anar acostumant i cada vegada m’agradava més i més estar amb ells, perquè anava coneixent millor alguns dels nens i sabia què els hi agradava i què no els hi feia tanta gràcia. I també perquè hem vaig adonar que jo no podia canviar aquella realitat, no podia agafar una vareta màgica i borrar totes aquelles deficiències i malalties. En canvi si que podia fer alguna cosa per ajudar-los, per fer que es sentissin bé, encara que només fossin petits instants. A vegades no era fàcil fer-los riure, però recordo una nena que és diu Pushpa que sempre tenia pessigolles al coll, i que m’encantava.

Encara que la gran majoria no podien parlar, amb la seva mirada i expressions de la cara comunicaven allò més essencial que calia saber, simples expressions de benestar, malestar, alegria, tristesa, felicitat, preocupació, reflexió… Amb sembla increïble, si m’ho haguessin dit abans possiblement m’hauria semblat una mica absurt; entendre a algú sense paraules? Doncs sí és possible.

M’agradaria remarcar que vaig trobar molt admirable la funció que realitzen les monges de la fundació Mother Teresa’s House, no només ajuden als sectors més desafavorits de la població, sinó que els hi dediquen la vida, cada dia de la seva vida estan allà per ajudar-los, per intentar que la seva vida sigui millor, i jo hem pregunto pot haver-hi una feina més admirable que ajudar a les persones que més ho necessiten? I ajudar-les en el que és més important en aquesta vida què és ser feliç? Jo crec que no.

Durant l’estança a Calcuta però vaig conèixer moltes més persones que hem van marcar. Ara el que m’agradaria és explicar sensacions que hem van passar pel cap desprès d’aquesta aventura. I és que desprès de tornar del viatge, molt sovint me’n recordava d’aquelles persones que havia conegut. Que serà de la seva vida? Estaran bé? Hem preocupa el fet de saber que algunes de les persones que vaig conèixer, les més pobres, si es posen malaltes no es podran pagar un hospital, i simplement moriran al mig del carrer.
Espero almenys que visquin en aquesta vida feliços, perquè molts d’ells m’han demostrat ser unes grans persones, i perquè a Calcuta m’han fet sentir com a casa meva.

Però realment de què m’ha servit l’estada a la India?

L’estada a la India ha marcat un abans i un desprès a la meva vida. M’ha ensenyat a valorar molt més allò que tinc, sobretot a les persones més importants a la meva vida, que sé que algun dia marxaran, i que en un futur no m’agradaria haver-me d’arrepentir per no haver-les valorat i tractat de la manera que es mereixien. En la importància d’estar al costat de les persones que ens importen en els moments difícils, i a vèncer algunes de les pors que tenia abans d’iniciar aquest viatge, reconec que segurament si m’hagués pensat al 100% totes les dificultats amb les que m’imaginava que hem podia trobar, potser no hi hagués anat, perquè com he dit, hem feia por el que hem podia trobar i com podia reaccionar jo. En aquest aspecte he de dir, que m’han ajudat dia a dia les 12 persones amb les quals he compartit aquest viatge, amb les quals he viscut experiències i sensacions que mai a la nostra vida ens hauríem imaginat que viuríem, parlo d’experiències positives, però també de negatives. Crec que sense la nostra unió res hauria estat possible, o si més no, hauria estat totalment diferent. Per últim, vull recalcar la meva amistat amb la Irene, sense la qual no m’hauria sentit tant segura, i la que representa per mi una de les millors persones que conec a la vida.

Marta

Setembre de 2011

També recordo que al tornar coses molt qüotidianes se’m feien extranyes, com per exemple: estirar la cadena del lavabo, perquè mirava l’aigua i sabia que era potable i que l’estava llençant, en canvi a la India milers de persones no tenien ni aigua potable per beure, i cada dia bebien una aigua que a vegades era d’un color marronos. La segona cosa que em va txocar va ser anar poc desprès a un bufet lliure i veure tot el que es menjava i tot el que es llençava… Doncs aquets dos països són com dos móns diferents.

Em quedo amb aquesta imatge que per mi reflecteix la meva idea del què és la India, són un nens que vaig conèixer als slums de Calcuta, on viuen en cases prefabricades les persones amb menys recursos, sense tenir res, ni menjar, ni un lloc decent per dormir, aquests nens trasmeten una felicitat increible. Per ells l’objectiu de cada dia és sobreviure, trobar alguna cosa per menjar i jugar com qualsevol nen de qualsevol lloc del món. No és just evidentment que cap persona visqui en aquestes condicions, ja que tampoc tenen accés a la sanitat i per qualsevol malaltia saben que poden morir al carrer sense ser atesos. Tot i així ens donen un exemple increible del valor que li donen a la vida i la manera de viure-la aprofitant els instants bons que poden trobar dins de tanta misèria.

slam-4

 

 

DSC_0126

 

“La risa es como los limpiaparabrisas. Nos permite avanzar, aunque no detenga la lluvia”.

– Gerard Jugnot –

En aquesta direcció hi ha més fotos de la India que he fet (i d’altres llocs): http://www.flickr.com/photos/93152739@N08/

Ciències i matemàtiques a Infantil: Projecte dels gira-sols, petits (grans) científics

AMB LES MATEMÀTIQUES I LES CIÈNCIES DESCOBRIM EL MÓN

Avui us ensenyo una proposta que es pot fer al 2n cicle d’Infantil. És una proposta de projecte que em van ensenyar a Blanquerna quan feia el Grau d’Educació Infantil.

En aquesta proposta s’interrelacionen les matemàtiques i les ciències naturals i els infants s’aproximen al mètode científic. Interrelacionant les matemàtiques i les naturals es du a terme un aprenentatge globalitzat propi de l’etapa d’infantil. Però que podria aplicar-se també en d’altres etapes educatives, ja que el mètode globalitzat permet que els alumnes realitzin aprenentatges funcionals i significatius. Dit en altres paraules al tractar-se d’un aprenentatge que poden relacionar amb els seus coneixements previs i amb la vida quotidiana, els permet comprendre millor i l’aprenentatge és més durador. Com diu Ausbel, això es produeix perquè al tenir aquestes idees prèvies relacionen el que van aprenent amb el que ja sabien anteriorment, de manera que els seus esquemes de coneixement es van desenvolupant gràcies a les relacions establertes entre idees prèvies i noves.

L’eix de la proposta són els gira-sols, es podria fer però amb qualsevol contingut, el més important és que el tema motivi als infants i el millor seria que ells escollissin el tema sobre el qual volen investigar.

A continuació exposo el procés a seguir:

1) Dibuixar el gira-sol per dins i per fora (exploració dels coneixements previs)

Aquesta activitat implica pensar i posar a la pràctica tots els seus coneixements i experiències prèvies, és a dir han d’aplicar tots els seus sabers per poder representar com creuen que són els gira-sols (per dins i per fora). Aquesta activitat requereix doncs un esforç cognitiu i l’aplicació del primer pas matemàtic la representació.

Serveix a la mestra per saber quins són els seus coneixements previs, al saber d’on partim ella pot ajustar-se a les necessitats del grup i sap quins són aquells coneixements que cal reforçar i que seran nous pels infants. I als alumnes per comprendre el seu procés d’aprenentatge, comparant el que creien en un inici i el que creuen al final, tot adonant-se de com ha evolucionat el seu aprenentatge.

El següent pas seria:

2) Elaborar un seguit de preguntes. Què volem saber dels gira-sols?

La formulació de preguntes i curiositats permet que tots els nens es sentin compromesos i s’impliquin en el projecte, perquè tots ells tenen un interès innat per comprendre el món. I allò que els preocupa a ells són problemàtiques sorgides de la vida real. En aquest cas ells volen conèixer i entendre millor com són els gira-sols, partim doncs d’una problemàtica de l’àmbit natural que parteix d’un problema real i que els infants estan encoratjats per resoldre.

3) Plantem gira-sols dins i fora de la classe

Desprès d’un procés de discussió suposem que han acabat discutint si plantar-los fora o dins, i han acabat volent comprovar les dues opcions.

Així se’n adonen que no tots han crescut de la mateixa manera. Aquest fet els ha portat a reflexionar sobre què ha passat i ha començar a elaborar una sèrie de hipòtesis; apropant-se llavors al mètode científic. Es important que aquestes s’apuntin per poder-les recordar i veure quines es compleixen i quines no. I percebre l’error com a part de l’aprenentatge que ens ajuda a reflexionar i avançar.

4) Mesurem els gira-sols

Al mesurar els gira-sols de manera sistemàtica els nens se’n adonen que els gira-sols han crescut, per tant vivencien una de les qualitats dels ésser vius: tots creixen; en aquest moment ho relacionen amb els gira-sols, potser encara no saben que és un fenomen que podem aplicar a tots els ésser vius però ja ho descobriran)

A nivell matemàtic desenvolupen una sèrie d’estratègies per poder usar instruments de mesura (que poden ser convencionals, com el metre, un regle, o no convencionals) de manera que mitjançant instruments i l’aplicació d’estratègies matemàtiques poden comprendre quin gruix i quina alçada tenen els gira-sols. D’aquesta manera es familiaritzen amb la mesura perquè té sentit, mesurar serveix per comparar i entendre com és una cosa, en aquest cas els gira-sols. La mesura a més però va lligada als números, d’aquesta manera estableixen connexions entre la mesura i els números, els números ens poden explicar quan mesura un objecte, en aquest cas mesuren la longitud i es familiaritzen doncs amb una de les propietats de la mesura. Com podem veure en aquest projecte les matemàtiques sempre van lligades a la comprensió, ajuden als infants a comprendre el món que els envolta i per això resulten significatives per a ells.

5) Recerca

Els infants de forma conjunta poden anar buscant la informació (llibres, internet) per anar responent a les preguntes plantejades, i descobrir si allò que pensaven és cert o no (comparant hipòtesis inicials i descobriments nous). Aquest procés comporta buscar, seleccionar, recollir i organitzar la informació. Suposa un dels grans reptes de l’educació en l’actualitat, ja que disposem de molta informació, però necessitem saber seleccionar quina és correcta i poder-la organitzar en cada cas.
De forma conjunta doncs, els nens arribaran al coneixement.

El processos 4 i 5 es duen a terme simultàniament, anem buscant informació partint de les hipòtesis i de les preguntes què han sorgit (aquestes preguntes seran funcionals, perquè els nens tenen la necessitat de conèixer el món, i es qüestionen allò més essencial).

6) Representació final

Amb la representació final, (dibuixant la planta per dins i per fora), tant la mestra com els alumnes poden veure reflectit com ha evolucionat el seu aprenentatge.

Ara ve la gran pregunta:

DE QUÈ SERVEIX TOT AIXÒ?

-Els infants fan ús de les matemàtiques per comprendre el món, d’aquesta manera no les veuen com un fet aïllat, sinó com una eina que els ajuda a comprendre. En aquest cas es treballa de forma globalitzada les matemàtiques i les ciències naturals, i sobretot es fomenta un clima de respecte i confiança entre els nens del grup, tot formant una comunitat d’aprenentatge que avança i s’ajuda conjuntament per arribar a un mateix objectiu comprendre una mica millor el món en el qual vivim.

-S’han familiaritzat amb les matemàtiques, concretament en: les propietats de mesura (gràcies a la connexió que s’estableix entre el número i l’atribució d’una propietat (llargada, amplada)); amb els intruments de mesura, amb les estratègies matemàtiques i amb la resolució de problemes (fomentant el raonament).

-S’han familiaritzat amb les ciències naturals aprenent: com són les plantes per dins i per fora?, què necessiten per viure?, el cicle de la vida (neixen, créixen, es reprodueixen i moren). Poden sorgir molts més aprenentatges aquests són un exemple, dependrà dels interessos dels nens.

-Han seguit un procés de búsqueda, selecció i organització de la informació.

-Es senten motivats i segurs, de forma conjunta han ressolt una problemàtica que els interessava saber.

-Es desenvolupen valors de cooperació i democràtics, aprenent els uns dels altres, arribant a acords de manera conjunta, per tant existeix la necessitat de saber dialogar, respectar, valorar als companys.

-Els infants amb vivències similars a l’explicada després podran aplicar-les a la vida real, i estaran acostumats a pensar i buscar solucions enfront els problemes, fomentant així l’iniciativa i l’autonomia. Suposa l’aprenentatge de capacitats que a primària es converteixen en competències.

Aquesta proposta contribueix als 4 eixos de l’educació que marca la UNESCO (Delors J. L’educació quin gran tresor. UNESCO):

  • Aprendre a ser: tenir iniciativa que el permeti avançar cap a l’autonomia personal (l’autonomia personal és l’objectiu clau de l’educació, suposa poder esdevenir en el futur una persona que es val per sí mateixa)
  • Aprendre a fer: pensar, raonar, dialogar amb els companys, saber buscar i seleccionar la informació… tot de processos per poder aprendre.
  • Aprendre a conèixer: entendre fenòmens que els permetin comprendre el món (en aquest cas a través de les matemàtiques i les ciències descobreixen i entenen millor el medi natural).
  • Aprendre a conviure:  ser conscient de les pròpies idees i les dels altres, tot aprenent a dialogar, i respectar les diverses opinions. Promovent el diàleg com a eina democràtica per a prendre decisions conjuntes.

QUIN ÉS EL PAPER DE LA MESTRA?

Tot això poden fer-ho ells, quin és el paper de la mestra llavors? Doncs el paper és guiar l’aprenentatge, saber crear aquestes situacions, motivar, confiar amb ells, trasmetre uns valors, fer que es sentin acollits i puguin desenvolupar-se sense por a equivocar-se, comprendre quins processos d’aprenentage segueixen per poder anar millorant la seva tasca, fomentar la igualtat d’oportunitats.

AGRAÏMENTS

M’agradaria donar les gràcies a molts dels mestres que he tingut a Blanquerna, en especial al Carlos Gallego per fer-nos veure les matemàtiques des d’aquesta perspectiva!!!!!!!

465-4-large

Vídeo

Una nova manera d’entendre l’esport extraescolar

Avui estreno blog amb l’objectiu de poder anar reflexionant sobre l’Educació (centrant-m’he sobretot en l‘Educació Física i l’Educació Infantil, que són les que sento més properes, tant per interès com per formació).

Vull estrenar el meu blog amb un vídeo que m’ha agradat molt trobar. Es tracta d’un vídeo d’uns nens i nenes que juguen a futbol com a activitat extraescolar. En el vídeo es pot veure com la manera de viure l’esport és totalment diferent a la concepció que s’acostuma a tenir en la nostra societat. És un esport on per sobre de tot hi predominen els valors i l’oci. Deixant en segon terme la competició com a objectiu principal. Això s’aconsegueix gràcies al model que exerceix l’entrenador i les famílies d’aquets nens, que també apareixen al vídeo. I es que com diu José Antonio Marina: “Para educar se necessita a toda la tribu.”

Aquest vídeo em fa reflexionar en la concepció de l’esport extraescolar, i també de l’Educació Física (encara que les hem d’entendre com dues vessants diferents), en d’altres publicacions en parlaré.

Aquest enfocament de la concepció de l’esport extraescolar posa èmfasi a l’educació i a l’oci com a objectius principals, ja que prioritza un model de persona respectuosa, que coopera amb els companys de l’equip, i s’esforça per aconseguir fer un bon partit (i si es possible guanyar). No es tracta de no ser competitiu, a totes les persones els agrada guanyar perquè, com va demostrar el doctor Timothy Vickery, neurològicament quan guanyem el nostre cervell descarrega una sèrie de substàncies: la dopamina (neurotransmissor fonamental de les sensacions de plaer) que arribant al nucli accumbens ens fa sentir benestar. (C.Logatt, 2010). Per aquest motiu sentim benestar i plaer al guanyar. Llavors no es tracta de no voler guanyar, sinó de voler guanyar però que aquest no sigui l’objectiu més important. Si només valorem el fet de guanyar l’esport extraescolar perd la seva essència i el seu sentit, segons el meu punt de vista. De manera que considero positiva aquesta “competició sana” en la qual els components de l’equip s’esforcen en el partit. S’esforcen i lluiten per tots, no només per aconseguir un mèrit propi, sinó per guanyar tots junts de forma cooperativa, i trasmeten uns valors de respecte, empatia, esforç, il•lusió… Oferint una mirada diferent en la manera de fer i en la manera d’entendre l’esport, constituint un nou paradigme.